Ara fa tres anys, vam ratificar en referèndum l’Estatut de Catalunya, després d’un ampli debat social i polític a casa nostra que va ser posteriorment retallat a Madrid. Alguns el consideràvem insuficient i hi vam votar en contra, però la majoria de votants el va aprovar i el vam fer nostre. Ara, dotze persones a Madrid poden acabar tombant el que el poble de Catalunya, però també el Congrés de Diputats espanyol, va aprovar.
L’actual situació econòmica fa que en aquests moments siguin més necessaris que mai els diners que els i les catalanes generem i aportem com a impostos a l’Estat. Ens caldrien aquests diners per prendre les mesures necessàries per transformar el nostre model productiu i sortir-nos de la crisi sense perdre bous ni esquelles; per ajudar com cal aquells que més problemes estan patint, o simplement per proveir de franc els ordinadors als alumnes de 5è, com faran a Espanya.
Cada any, entre 14.000 i 17.000 milions d’euros surten de Catalunya per no tornar mai més. Enguany, els veïns i veïnes d’Alella hauran ingressat a l’Ajuntament 5 milions d’euros: la meitat del pressupost municipal.
El 2007, aquests mateixos veïns van aportar prop de 90 milions d’euros a l’Estat espanyol en concepte d’impostos i seguretat social.
Què no podríem fer si poguéssim gestionar aquests recursos? Enlloc no està escrit que per viure a Catalunya calgui fer aquest sacrifici.
És per això que, dins de la legalitat vigent i de forma coordinada amb altres pobles i viles, convido la ciutadania a organitzar-se per preguntar als alellencs i alellenques pel futur del nostre país a través de la celebració d’una consulta popular.
10 dels 13 regidors de què es compon el ple del consistori hi estan d’acord.
Andreu Francisco 