Som i serem. El Full 264

Enguany fa cinquanta anys que es va editar La pell de brau, l’obra més coneguda de Salvador Espriu. Al poemari, Espanya s’anomena Sepharad, nom hebreu de la Península Ibèrica. A Sepharad no hi havia llibertats, ni justícia, ni respecte. Malgrat tot, Espriu albirava l’esperança de la reconciliació hispànica: que les nacions i pobles que la integraven poguessin viure juntes sense submissions de cap mena.

Ahir, 28 de juny, es complien també –ironies del destí!- cinquanta anys de la mort de Jaume Vicens Vives, un historiador cabdal i un home-pont entre diverses ideologies que creia, tot i la foscor del franquisme, que era possible l’encaix i l’entesa fraternal entre Catalunya i Espanya.

Cinquanta anys després, aquells miratges s’han esvaït. La sentència de l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional és una provocació i una humiliació a la societat catalana que, a més a més, fa col·lidir llei i democràcia.

Sempre, des que sóc alcalde, he dedicat aquest espai a parlar del poble. Avui faré una excepció perquè la situació que s’ha creat -tot i que era de preveure- no té precedents.

L’Estatut era un pacte polític entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, aprovat per extensa majoria en totes dues cambres i votat en referèndum. Per a un sector de la societat, l’Estatut quedava a anys llum de les seves aspiracions nacionals, però tots vam entendre, passada la revàlida de les urnes, que es convertiria en la nova estació d’un tren de llarg recorregut que ens ha de dur cap a la independència.

Ara, una colla de jutges ha esquinçat la pell de brau. Menystenen la llengua, neguen el finançament, anul·len tots i cadascun els aspectes fonamentals de l’articulat i, no contents amb això, fan entrar amb calçador en l’ordenament jurídic català “la indissoluble unitat d’Espanya”.

Avui fa cinquanta anys, Jaume Vicens Vives ens recordava que “a Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser”. És una llàstima que Espanya no se’n vulgui adonar.

Anuncis

One thought on “Som i serem. El Full 264

  1. Hola! l’altra dia casualment et vaig trobar al Twitter vaig decidir “seguir-te” al cap i a la fi ets el meu alcalde. Només una petita quuestió veig que al teu bloc inclous articles força interessants i en veure que els il·lustres amb el full, serà (haig de pensar) que surten publicats al full. Ah! Ho dic perquè fa exactament 9 anys, 9, d’ença que vaig canviar de domicili dins del mateix municipi que no he tornat a rebre el full, tampoc surto al plànol del poble, això totes les altres coses, factures, contribucions propaganda electoral, factures del corte inglés si que m’arriben. Be si vols pots esborrar aquest comentari, tampoc sé amb quina freqüencia l’obres, perquè suposo que ho fas tu mateix, però m’ha semblat un mitja pràctic de fer-te saber que jo també existeixo. Un plaer coneixer-te i perdona la familiaritat al cap i a la fi Alella poc o molt encara és un poble.
    Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s