I vam votar! El passat diumenge 1 d’octubre es va celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
Les condicions eren del tot adverses, amb un Estat en contra, perseguint urnes i paperetes, detenint funcionaris i responsa- bles polítics de la Generalitat, amenaçant alcaldes, trepitjant els drets civils i polítics fonamentals. Malgrat tot això, el diu- menge vam obrir els col·legis electorals amb les urnes i les paperetes a punt perquè la gent pogués votar.
Molta gent ja era allà abans de les sis del matí per tal de garantir que a les nou es poguessin obrir els col·legis. Molta. I malgrat els atacs informàtics contra el sistema de cens uni- versal, i les imatges que arribaven de tota Catalunya d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil colpejant de manera desmesurada persones que amb actitud de resistència pací- fica defensaven els col·legis i les urnes, la gent va fer cues que en alguns casos van ser de més de tres hores. Gent jove, gent molt gran. Més de 4.000 persones vam votar a Alella.
I quan els rumors afirmaven que els cossos de seguretat es- panyols venien a Alella, la gent va decidir que es quedava a defensar les urnes i els vots, sent plenament conscients que assumien un risc molt important per a la seva integritat físi- ca. Per sort, no van arribar a venir.
El recompte es va dur a terme, i va donar un resultat de 3.818 vots afirmatius i 240 vots negatius. Un resultat similar al de la majoria de pobles i ciutats de Catalunya que, malgrat totes les circumstàncies, és vinculant políticament.
Tots hauríem volgut que el referèndum hagués estat acordat amb l’Estat espanyol. Tots. Però no ha pogut ser.
A Alella una part molt important de la ciutadania va exercir el seu dret a decidir i va defensar els seus vots. Defensar un sol vot, defensar una voluntat, és defensar la democràcia.
